El girih (persa: گره, ‘nus’), també girih sāzī (گره سازی, ‘fer nusos') o girih chīnī (چینی), és un art decoratiu islàmic usat en arquitectura i en artesanies (cobertes de llibres, tapets, objectes petits de metall), consisteix en línies geomètriques les quals s'entrellacen formant un arranjament. En l'arquitectura iraniana, els patrons gereh sazi es veuen en treballs en maó banna'i, estuc i treballs en mosaic fayenza.[1] El girih ha estat definit com a "geomètric" (moltes vegades com a estel i polígon) els dissenys composts o generats d'arranjaments de punts, dels quals surten les de construcció i intersecten.[2]
En girih s'usen les formes simètriques amb vores rectes. El girih consisteix en un arranjament de línies que formen estels de 6, 8, 10 o 12 punts separades per polígons i línies, moltes vegades van ser dibuixades de manera entrellaçada. Tals patrons consisteixen usualment de repetir una "unitat" amb una simetria rotacional de 2, 3 o 6 vegades, això embona les unitats de manera que no existeix espai algun entre els elements repetits.[3]
L'equivalent tridimensional del girih és anomenat Mocàrab,[4] i és usat per decorar la part inferior de cúpules o voltes semicòniques.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search